La llegenda de l’Akwa ba

  • by
Akwa ba de tela

Fa molts anys, entre els Ashanti de Ghana, la noia més maca del poblat, que es deia Akwa perquè havia nascut en dimecres, no parava de plorar. La gent no la comprenia, era la més bonica, casada amb el noi més maco i tenia tot l’or que volia. Però per a l’Akwa la bellesa i la riquesa no era el més important, el que realment ella volia era tenir una filla. 

Finalment, va anar a consultar el bruixot del poblat qui li va recomanar de buscar un tronc d’arbre i tallar-lo fins a fer-ne la figura d’una nena. Aquesta nena hauria de tenir tot el que ella desitjava que tingués la seva filla. Un cop feta la tractaria com si ho fos i l’hauria d’estimar com a tal.L’Akwa va trobar molt estranya la resposta del bruixot, però pel camí de tornada va veure un tronc de mango, i li va agradar tant que se’l va emportar. Un cop a casa el va començar a tallar pensant en tot el que li havia dit el bruixot: li va fer un cap molt gran, amb un front molt alt perquè la volia capaç de resoldre tots els problemes de la vida. També li va fer un coll molt llarg, símbol de bellesa femenina. De les dues cames en va fer només una, però molt forta i robusta perquè la seva filla toqués sempre de peus a terra. I per últim, com que la volia nena, li va fer dos pits i una vulva.Ja tenia a la seva filla… i la va començar a estimar i a cuidar com a tal. Cada matí després de donar-li el pit la posava dins l’ntoma (mocador on traginen els bebès a Àfrica) i anaven a passejar. Si la filla tenia son li cantava cançons fins que s’adormia, si plorava li xiuxiuejava a cau d’orella fins que la nena somreia i cada vespre la banyava dins l’olla més gran que tenia que li servia de cubell. L’abraçava, l’acaronava, i li parlava tal com si fos la seva filla i ho feia dia rere dia, hora rere hora, minut rere minut, sense descans i en tot moment. La gent del poblat se’n reia i van començar a dir que havia enfollit. Però l’Akwa no en feia cas i només pensava en cuidar a la seva filleta i ja no plorava i reia i cantava i se la veia feliç.

Fins que un dia a l’Akwa li va créixer la panxa…i cada dia la tenia més gran…l’Akwa estava embarassada i al cap de poc va parir una nena tal com ella l’havia imaginada. Les dones i els homes del poblat van començar a dir “Wei yɛ Akwa ba” que vol dir “aquesta és la filla de l’Akwa” i així és com li va quedar el nom d’Akwa ba (filla (ba) de l’Akwa). Com que va ser una nena molt desitjada a partir de llavors quan arribes a Ghana i et donen la benvinguda et diuen “Akwaaba!” que no vol dir altra cosa que “Benvinguda!”. A més aquesta estatueta es va convertir en una nina de fertilitat, la fecunditat femenina representa la base de la societat Ashanti, és símbol de la supervivència i de la continuïtat de la comunitat. Les dones que es volen quedar embarassades la porten a sobre i l’Akwa ba les ajuda a quedar-s’hi, després protegeix l’embaràs i finalment protegeix el nounat durant els primers dies de vida.

Història de l’Akwa ba

Els aixantis de ghana són una societat matrilinial, o sigui que l’adscripció d’un membre a la família es fa per via materna, el nom familiar, les propietats i les herències provenen de la mare, per tant la dona té un paper clau en la societat. Com en tota societat la fertilitat té una gran importància així com també els primers temps de vida dels nadons. Els aixantis tenen una protectora d’aquesta fertilitat i de l’embaràs, l’Akwaba que a la seva vegada és representada amb el símbol de la dona, tal com Isis (egipcis), Tanit (cartaginesos), Afrodita (grecs), Venus i Juno (romans). Totes elles representades pel símbol, amb petites variacions, que actualment agafa el feminisme. Aqui us deixem la llegenda de l’Akwa ba que representa tot el que acabem d’explicar.